L'ànima que dóna vida a les persones no és altra cosa que el mateix alè de vida que forma l'esperit universal. És el que nodreix tots els altres éssers vius de la creació. L'única diferència és que, en les persones, l'esperit -que ja anomenen ànima- pren unes respectacles proporcions d'individualitat que es correspon amb la pròpia consciència de la persona. Ens trobem davant d'un concepte d'espiritualitat que des dels inicis del a racionalitat cada vegada està més llligada als actes de la persona.
