L´Onze de setembre de 1714 va significar el final de l´Estat Català dins la monarquia Hispànica. La derrota, també, va comportar no solament la persecució de les persones fidels a Catalunya, sinó també, i fonamentalment, la destrucció de l´ordenament polític català de caràcter autònom tan arrelat a la història del país.

El 1713 les tropes de Felip V, amb el duc de Berwick al capdavant, inicien el setge de Barcelona. La lluita va ser aferrissada i constant: 18 mesos de setge que van acabar l´11 de setembre de 1714, amb la caiguda de Barcelona. Al front hi havia el general Antoni de Villarroel i el conseller en cap del consistori de la ciutat, Rafael Casanova.

Quatre dies després, el 15 de setembre de 1714, el duc de Berwick signa el nomenament de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, a través de la qual José Patiño substituïa l´autoritat de la Generalitat i del Consell de Cent. A partir d´aquí Catalunya pateix un “segon setge”. Es tanca la Casa de la Moneda, es suprimeix la Universitat de Barcelona i els Estudis Generals del Principat, es decreta l´ús oficial del castellà en lloc del català. Comença un procés de castellanització arreu del Principat.

Aquest procés conclou el 16 de gener de 1716, quan Felip V promulga el Decret de Nova Planta mitjançant el qual es van abolir les institucions catalanes, va establir la centralització, la castellanització i l´absolutisme monàrquic i es va prohibir l´ús de la llengua catalana.