Divendres Jaume Vellvehí ens va presentar l´obra mistralenca “Mireia”, traduïda a moltes llengües, de la qual vam poder veure mitjançant un powerpoint les diferents cobertes. Poema èpic romàntic de 12 cants escrit en occità provençal que va tenir molt d´èxit a Occitània i a tota França, publicat el 1859. És la història d´un amor impossible. És un cant a la Provença, a la seva llengua i a la seva cultura, que s´adreça als provençals. Escrit en rima estança. La darrera traducció del provençal al català va ser la feta per la mallorquina Maria Antònia Salvà, la més destacable. Precisament al 2017 es complirà el centenari de la primera publicació de Salvà (1917, edició de l´IEC) i reeditada en diferents ocasions. Aquesta va ser la versió comentada per Vellvehí, de la qual va comentar el continguts d´alguns cants com el segon, el tercer, el sisè l´onzè i el dotzè.
La primera traducció catalana, obra de Francesc Pelagi Briz, aparegué com a fulletó a La Corona (1861-62) i fou publicada com a llibre el 1864 i encara el 1914. La traducció castellana (1868) és obra de l´escriptor català Celestí Barallat i Falguera.
L´argument és el següent: a la Provença, Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la Camarga per arribar a les Santes Maries de la Mar per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deixa morir, confiada i serena. L´argument, que es destaca per la seva simplicitat, serveix en realitat per a fer la descripció de la Provença, de totes les seves comarques, viles i ciutats, com també de llurs tradicions historicollegendàries.
El llibre va tenir adaptacions a l´òpera (del francés Charles Gounod el 1864) i al cinema (del francés Luois Feuillade). També existeix una adaptació escènica del barceloní Ambrosi Carrion (1918).
Vellvehí va explicar que va poder llegir un manuscrit d´una traducció inèdita de quatres cants, molt en estat embrionari, realitzada pels germans Thos i Codina el 1861.
La presentació formava part del programa de la Mòstra de Cinèma Occitan 2016 a Canet de Mar.
Dissabte vam celebrar durant tot el dia la marató de cinema occità (Mòstra de Cinèma Occitan), amb la projecció dels 6 films disponibles que van ser: En cap (6 m.), Vòutz de lo Sambuc (38 m.), Trobadors (52 m.), Cathare (28 m.), Lo sumi de la lenga vai a Montpelhièr (36 m.), i Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e mites (54 m.). Entre el públic persones de Cerdanyola del Vallés i Arenys de Mar. Aquesta vuitena edició es va programar a 32 localitats i va oferir un mostrari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que s´expressen a través de les diferents varietats lingüístiques de la llengua occitana. Tercer any consecutiu a Canet i com sempre en versió original occitana i subtitulada en català (VOSC).
Amb aquests dos actes sobre la llengua i cultura occitanes hem començat el Correllengua plurilingüe de Canet de Mar. Seguiran actes en la nostra llengua i també un alhora en llengua de signes catalana.
