Plataforma per la Llengua Canet de Mar hem celebrat, del 28 de setembre al 4 d´octubre, una reeixida setmana occitana, ampliada finalment a 10 dies per l´avançament de l´obertura de l´exposició “Frederic Mistral. La terra i els somnis” el dia de la Mercè, el 24 de setembre. Però sense cap mena de dubte, la Mòstra de Cinèma Occitan amb projeccions diàries durant 7 dies seguits, ha estat el factor determinant que ha portat als canetencs a venir a veure, per una banda l´exposició, i per una altra sobretot les diferents produccions audiovisuals occitanes, subtitulades en català i enregistrades en diferents variants de l´occità, com el llemosí, el gascó, el vivaroalpí, el llenguadocià i l´aranès (el gascó de l´Aran). Ens ha quedat pendent escoltar-ne en provençal i alvernès, que completarien les sis varietats lingüístiques de l´occità. Caldrà veure que ens reserva en un futur la Mòstra que enguany es programa a 34 localitats de Catalunya i Occitània (tant la part francesa com la italiana). En total més de mig centenar de canetencs han vist les diferents produccions del gènere documental i de ficció, algunes d´elles poètiques, més d´altres persones vingudes d´arreu que van optar només per visitar l´exposició.

En quan a l´exposició destacar que es va crear l´any passat, amb motiu de l´Any Mistral. Mistral va ser un personatge que va tenir i encara té una projecció universal, que el 1904 va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva obra en occità, fet que els catalans d´aquella època no van aconseguir i que actualment encara no tenim. Destacar les seves obres de ficció “Mirèio” (1859), “Calendau” (1867) i “Lou Pouèmo dóu Rose” (1897), i el monumental repertori de les diferents varietats de la llengua occitana del moment que és el diccionari bilingüe occità-francès de dos volums “Lou Tresor dóu Felibrige” (1877-1886) i finalment la revista de la qual va ser editor i que va fundar i sostenir “L´Aiòli” (1891-1899). El 21 de maig de 1854, Mistral i 6 trobaires més, es reuniren i funden el felibritge (mot d´etimologia incerta). El felibritge és un moviment promotor de la llengua occitana en totes les seves variants. Mistral va ser-ne sense interrupció (1854-1888) el màxim jerarca. Retornant al tema de l´obra “Mireia”, destacar que va tenir un impacte molt important, al segellar definitivament la relació entre la renaixença catalana i el felibritge occità, fins al punt que a casa nostra s´esperava un “Mistral català”. Consulteu la versió extensa de l'exposició aquí.

Ambdues activitats de la setmana de la llengua i la cultura occitanes van estar emmarcades dins dels actes del Correllengua plurilingüe de Canet de Mar.