La Plataforma per la Llengua Canet de Mar us oferirem la darrera presentació de llibres de l´any a càrrec d´Albert Pla i Nualart, responsable lingüístic del diari Ara, i autor de dos llibres que ens presentarà a la biblioteca P. Gual i Pujadas el divendres 9 de desembre a les 7 del vespre. Els llibres són: “Això del català” que va ser publicat l´any passat, i el més nou, “Un tast de català” que s´ha publicat l´octubre d´enguany. Tots dos de Columna.

L´Albert Pla i Nualart és nascut a Barcelona, l´any 1959. És l´actual responsable lingüístic del diari Ara, on escriu la columna de llengua “Us tast de català”, i també ho va ser durant 25 anys del diari Avui, on escrivia la columna “Català a la terrasseta”. Llicenciat en filologia anglesa per la UB, fa conferències i articles sobre la situació actual del català. Durant tres anys va ser professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i també ha treballat per a estudis de doblatge traduint de l´anglès al català.

Sinopsi Això del català: “Cap reforma normativa no farà la llengua normal. L´únic que la farà normal és que el català sigui necessari per viure i progressar allà on es parla. Però sense una reforma, l´esforç per recuperar el seu ús social serà sempre entrebancat pel que era només una proposta tècnica feta per Pompeu Fabra, que no hauria volgut mai que la seva proposta es convertís en dogma. Si el marc social estira cap al castellà, i la normativa noucentista, mantinguda quasi intacta, manté la llengua ancorada en l´artifici, la correcció pot acabar sent el patrimoni d´uns especialistes que no es posen d´acord mentre l´usuari es resigna a no saber-ne prou. Ben lluny d´això, aquest llibre aposta per una correcció a l´abast de l´usuari mitjà. Una normativa per fer del català la llengua d´aquest país en la societat multiètnica del segle XXI.”

Sinopsi Un tast de català: “Un tast de català és un recull d´articles publicats a l´Avui i l´Ara que se centren en els dubtes que suscita l´ús del català. Alhora que divulga l´actual normativa, n´assenyala forats i inconsistències. No insta tant a obeir-la com a aplicar-la flexiblement –i fins i tot a transgredir-la- quan l´ortodòxia estricta entrebanca el que es vol dir.
Posant el dit allà on l´usuari no troba respostes satisfactòries, també vol subratllar el que els acadèmics no haurien d´ignorar en l´aggiornamento a fons de l´obra de Fabra que ha de ser la futura gramàtica normativa de l´Institut d´Estudis Catalans.
Un índex analític el relliga i permet arribar a la informació rellevant partint del dubte que assalta al lector.
Sota l´aparença de dietari lingüístic és, doncs, també una obra de consulta.”