Lladó va iniciar la seva extensa exposició per explicar-nos com ha arribat a ser un apassionat i un expert en la creació i recopilació principalment de palíndroms, que és la seva especialitat. Ja de molt jove li agradaven aquests tipus de jocs i arran d´un article de Màrius Serra que parlava de la palindromia va entrar en contacte amb l´articulista i posteriorment amb el Club Palindrómico Internacional (CPI), entitat que copresideix, després de molt anys de ser-ne soci. Actualment resideix a Igualada on podem trobar el Fons Ramón Giné de palíndroms a la biblioteca d´aquesta ciutat i que és el fons històric del CPI.
El ponent va avançar-nos que estan a punt de treure el número 100 de la revista Semagames del CPI, de la qual és Director-Editor, i també que està a punt de publicar un llibre de palíndroms musicals, no lingüístics, donat que és músic de professió. Però això ja és un altre món.
Entrant ja en la matèria i de forma resumida un anagrama és una nova paraula de significat diferent formada de totes les lletres d´una altra paraula però en ordre diferent. De “FIRA” fem “RIFA” o de “SARDANA” fem “DANSARÀ”. Aprofitant l´avinentesa Lladó va presentar-nos el seu anagrama de “CANET DE MAR” que és “MAR NET DE CA”. De “SALVADOR DALÍ” Màrius Serra va fer “VIDA LLARDOSA”.
Un bifront és un mot bifaci (de dues cares), és a dir, dos sentits de lectura amb dos significats diferents. Un exemple és “AMOR” i “ROMA” o “RAMIR” i “RIMAR”, podent aprofitar aquesta situació per poder construir frases que són palíndroms com “RAMIR NO SAP PAS ON RIMAR”.
Un palíndrom és una paraula o frase capicua, doncs es llegeix igual d´esquerra a dreta, que de dreta a esquerra. N´hi ha de monosil·labs com “CEC”, o de disíl·labs o de més síl·labes com “MÍNIM” o “TURURUT”. Una frase seria “ACATA LA TACA”. D´un nom de persona “PEP” o “ANNA”. Un dels més emblemàtics és “SENÉN TÉ SIS NENS I SET NENES” o el que va popularitzar Màrius Serra “CATALÀ A L´ATAC”. Ens podem trobar amb tres tipus de palíndroms: fonemàtics (lletra a lletra) com “CUC”, sil·làbics com “LA PELA ÉS LA PELA” i finalment morfemàtics (paraula a paraula) com “FLORS DE MAIG O MAIG DE FLORS”. Ens podem trobar amb personatges palindròmics com Ramon LLULL, Joaquim NIN, Francesc SERÉS, SARA BARAS, o d´altres com ABBA, LON NOL o U NU.
L´objectiu dels palindromistes és escriure frases que es puguin llegir igual en els dos sentits sense canviar el significat (frases simètriques), només comptant les lletres i sense comptar signes de puntuació i accentuació, i que tinguin significat fins arribar a fer-ne microrelats i aforismes. Si pot ser que siguin enginyoses, humorístiques, que tinguin una intencionalitat determinada. Els palíndroms a nivell pedagògic, com d´altres jocs ludolingüístics (anagrames...), és un tema molt interessant perquè fa treballar el vocabulari, l´enginy, l´observació i l´especulació amb les lletres.
Finalment el contrapet, no tan conegut, és un intercanvi de lletres o síl·labes a l´interior d´una frase per generar-ne una altra que canviï el significat anodí de la primera per un de xocant de la segona. Exemple:
“EL PATI DE LES BURRES”
“EL BARRI DE LES PUTES”
Un contrapet onomàstic de “MIQUEL MARTÍ I POL” és “MIQUEL PARTÍ I MOL”.
Si voleu saber-ne més podeu llegir les piulades de Jesús Lladó al seu Twitter https://twitter.com/JessLlad, al dels palindromistes a https://twitter.com/Palindromistes o també visitar el seu bloc de palíndroms catalans http://palscat.blogspot.com.es/
En el següent enllaç podeu escoltar a partir del minut 11 l'entrevista que va fer Ràdio Canet amb motiu de la conferència.
