La Betsabé va fer un resum molt amè de la figura de la Montserrat i va passar per les diferents facetes de la seva vida: la Montserrat actriu, la Montserrat escriptora, la Montserrat periodista, la Montserrat amiga, mare i filla, la Montserrat viatgera, etc. En definitiva, per totes les cares d'aquesta dona tan polièdrica.
La Betsabé va incidir en la relació de la Montserrat amb la llengua catalana. Una relació, primer, guiada pel dubte sobre si escriure en aquest idioma o en castellà, ja que en aquell moment la defensa del català s'associava amb la burgesia catalana. Així va ser fins que un professor d'universitat li va aconsellar que investigués les seves arrels abans d'optar per una llengua o una altra i va ser llavors, llegint els clàssics de la literatura catalana, que va prendre aquesta decisió.
La Betsabé també ens va parlar de la vocació de la Montserrat - gairebé instint - de fixar-se en l'altre (d'aquí el títol, Amb uns altres ulls). I és que ella tenia molt clar que el món no s'havia de contemplar amb els ulls d'un home blanc, de classe mitjana, heterosexual i cristià, sinó que hi havia molts altres punts de vista, altres ulls amb què veure el món, silenciats, als que calia donar veu.
D'altra banda, la Betsabé va voler destacar la relació de la Montserrat amb Canet llegint un fragment del llibre on parla del poble i de l'Ovidi Montllor i de la Montserrat Blanes, també canetencs d'adopció. I és que la Montserrat - la Roig - va trobar en Canet la pau i la tranquil·litat que necessitava per escriure una de les seves novel·les: "L'òpera quotidiana".
L'acte va finalitzar amb un col·loqui molt interessant en què, arran de les preguntes del públic, la Betsabé va aprofundir en la Montserrat feminista, en les seves reflexions al voltant de la solitud i, com no, en la seva obra magna: Els catalans als camps nazis. I és que, per motius obvis, aquest és el llibre del qual la Montserrat estava més orgullosa.
