Vila va exposar-nos que els tallers es van impulsar des de la Fundació Reeixida, la fundació de la CAL (Coordinadora d´Associacions per la Llengua catalana). Des de Tallers per la Llengua, entitat de la qual venia en representació, s´han realitzat més de 500 tallers, el que significa que hi han passat unes 10.000 persones, una mitjana de 20 per taller. Vila va explicar que una llengua es pot normalitzar si es disposa d´un estat. Per normalitzar el català ens caldria estar realment en un estat plurilingüe que respectés totes les llengües oficials, que no és el cas de l´estat espanyol, o bé accedir a la independència com a única sortida. Sense un estat propi no hi ha llengua normalitzada, va afirmar.
Segons Vila l´objectiu dels tallers per la llengua és ajudar a la gent que utilitza o vol utilitzar la llengua catalana. La presentació es va centrar en 3 reflexions de les 53 que es poden trobar en el llibre. La primera, per què és important fer servir el català? La segona, ens cal canviar realment de llengua?. I la tercera, com podem aprendre a usar més el català?.
Sobre la primera reflexió comentar diferents causes: foment de la diversitat lingüística, el català com a eina de cohesió social, per invertir l´hàbit de canviar a l´espanyol que té un 84% de la població catalanoparlant que disminueix molt l´ús social del català.
Sobre la segona, cal preguntar-se si és necessari canviar de llengua, doncs no hi ha cap motiu si no és que ens diuen que no entenen el català. Cal defugir de suposicions a simple vista, possibles senyals de no comprensió, pensar que no és catalanoparlant, etc...
Sobre la tercera, tenim que millorar molt la nostra assertivitat lingüística, és a dir, la capacitat personal d´expressar-se lliurement en una determinada llengua amb plena comoditat, seguretat i amb independència de la llengua que utilitzi l´interlocutor. Cal tenir present la imitació que pot fer que encara més gent no utilitzi el català si veuen com a normal la convergència al castellà. En aquest sentit en els tallers es demana a cada assistent fer una relació de les situacions en les quals no fa servir el català i utilitza el castellà, que les classifiqui de menys a més dificultat i que comenci a treballar amb les situacions més fàcils, a criteri de l´interessat, per canviar l´hàbit d´utilitzar el castellà i anar fent cada vegada més gran la llista de situacions en les quals es fa servir el català i més petita la llista del castellà.
Com a conclusió dir que per seduir hem de ser seductors. Si volem que ens parlin català, els hem de parlar en català, doncs a més a més en la majoria de casos no hi ha raó per no fer-ho.
Una intervenció del públic va ser per comentar el tema de les trucades telefòniques que rebem sempre tots a casa en castellà, a la qual cosa David Vila va dir que aquest tema és un clàssic en totes les presentacions que fan, que és una situació que podríem definir com a difícil per trobar-ne una solució i que a més a més no incideix gaire en l´ús social del català, doncs els operadors estan en molts casos a fora del territori català. Segons Vila, val més provar-ho amb la gent del carrer, els del dia a dia. De la mateixa manera ens va explicar un altre clàssic en els tallers amb immigrants, que és el fet que a l´immigrant no el deixem parlar en català. És un argument que es repeteix sempre.
Per cloure l´acte el portaveu local de la Plataforma per la Llengua, Toni Bellatriu, va voler felicitar l´autor per aquesta obra i animar-los a continuar treballant en aquesta línia. També agrair-li que hagi vingut al poble a parlar-nos d´aquest treball col·lectiu tant positiu pels que parlem català.
Podeu escolar l´entrevista feta per Dani Grao de Ràdio Canet el dia anterior a la presentació fent clic en el següent enllaç (del minut 11 al 34).
Per acabar aquest resum podeu llegir a continuació el currículum d´en David Vila. En David és nascut a Sabadell l´any 1977. Llicenciat en Administració i Direcció d´Empreses per la UAB, és copropietari de l´empresa de serveis lingüístics 7dquatre que ha publicat el llibre presentat. Ha estat un dels impulsors dels tallers des de la Fundació Reeixida. Fundador i secretari de Tallers per la Llengua i representant de l´entitat a la junta directiva de la Federació d´Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), és coautor del Taller d´Educació per la Llengua, el Taller per al Foment dels Usos Interpersonals en Llengua Catalana, el Taller d´Acollida Lingüística i l´assaig “De la consciència a la conducta. L´experiència de Tallers per la Llengua” (també d´Edicions 7dquatre, 2009). Ha estat membre de la comissió organitzadora del Correllengua a Sabadell, ha estat fundador i president del nucli local de la CAL, ha col·laborat amb els Amics de la Bressola i ha format part del secretariat nacional de la CAL, on ha exercit les funcions de vocal, portaveu nacional i president. És membre del consell de redacció de la revista L´escletxa, escriu el bloc “Malgrat la boira” i ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació escrits. Ha publicat els reculls d´articles “De tot i força” (autoeditat, 2007) i “La Cal opina” (CAL, 2008), el llibre de poemes “Blens de gasalla” (Edicions 7dquatre, 2009) i el llibre de contes “Ni ase ni bèstia” (La Busca, 2010).
