A Canet, la demarcació dels barris que s'utilitzava per a la celebració d'aquestes festes, responia a una distribució arbitrària car repartia el casc urbà i rural en 5 barris: els Budellers, que celebraven la festa el divendres de Corpus; Socarrats, el dissabte; Gitanos, el dilluns; Mercats, dimarts i Abells el dimecres. Cada barri preparava la seva festa amb molta il.lusió i entusiasme, i organitzaven cercaviles, jocs de cucanya, partits de futbol, xocolatades, etc.
En aquest clima de rivalitat, de gresca i d'entusiasme, alguns dels animadors principals del barri dels Abells com Tomàs Vilà, Cinto Giralt, Josep Forcano, Paulí Montaña, Salvador Gelabert, Josep Dotras, Josep Masvidal, Alberto Mayor, Pere Planas, Miquel Puig, i molts d'altres, es varen proposar donar el cop amb la compra dels gegants, que va ser un autèntic esforç col.lectiu.
El bateig dels gegants va ser un autèntic esdeveniment social. Tomàs Jover i Trini Vilà varen ser els padrins del gegant i Alberto Mayor i Mercè Paratje de la geganta. Els varen posar PETRUS i CARLOTA, Petrus, sembla una al.legoria clara al patró de Canet, i Carlota perquè era un nom que a l'època els va semblar aristocràtic, que donava sensació de reialesa. Com en els grans bateigs d'aquell temps, va haver-hi unes "batiaes" esplèndides i reals; a part de les llaminadures, també s'hi van tirar mitjons i samarretes nous i de veritat regalats pels fabricants del barri.
En aquells temps els gegants només sortien per la diada dels Abells i encapçalant les processons de Corpus i de Sant Pere.
