Els episodis no són exactament esdeveniments, ni tampoc estructures. Per definició, tenen una durada imprecisa. N´hi ha que vénen marcats per l´empremta individual de persones concretes. D´altres responen a una voluntat o a una pulsió col·lectives. N´hi ha que expressen noves realitats materials, econòmiques o tecnològiques. I d´altres es mouen en l´àmbit de la dominació política o de les novetats culturals (Del pròleg del llibre).
Alcoberro va centrar la xerrada principalment al voltant dos episodis, davant la impossibilitat de comentar-los tots. El primer el que fa referència al regnat de Pere II, el Gran, nascut el 1240, que quan tot just tenia 36 anys heretà els regnes peninsulars del seu pare, Jaume I: Catalunya, Aragó i València. En morir, nou anys més tard, el 1285, havia incorporat Sicília i Malta, i projectava la reincorporació del Regne de Mallorca, que el seu pare havia donat al seu germà Jaume II, i que incloïa els comtats de Roselló i Cerdanya. Pere el Gran va ser enterrat al monestir de Santes Creus, com ell havia demanat.
El segon episodi comentat és el que fa referència al 14 d´abril del 1931 quan Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l´Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume i hores després, Francesc Macià, des de l´antic Palau de la Generalitat, va proclamar la “República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibérica” i es va fer càrrec de les funcions de president del govern de Catalunya. La República Catalana va esdevenir Generalitat de Catalunya, cosa que la part catalana va interpretar com la recuperació de la sobirania abolida el 1714.
Va ser tot un plaer escoltar l´Agustí Alcoberro parlar-nos dels nostres orígens.
