El Sr. Agustí Carles i Garau es nascut a Barcelona l´any 1964. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, especialitat en dret civil català. L'any 1987 esdevé secretari del Jutjat de Pau de Tordera, el 1988, secretari judicial del Jutjat del Districte de Calella, el 1990 jutge de Primera Instància i Instrucció núm. 3 i núm. 2 de Santa Coloma de Farners, el 1995 magistrat-jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Girona i del Jutjat Penal núm. 3 de Girona i el 1999 magistrat suplent de l'Audiència Provincial de Girona. L'any 2009 funda el despatx jurídic Riera-Carles a Girona on també és professor de l'Escola de Pràctica Jurídica en la matèria de dret constitucional en la vessant civil. Des del 2009 és membre de la junta directiva de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia havent estat elegit president recentment. L´associació de juristes formada per unes 150 persones de tots els àmbits de la justícia va rebre l´any 2007 el Premi Nacional de Cultura per la seva contribució a la projecció social de la llengua catalana. Els membres de l´associació utilitzen la llengua pròpia en el seu àmbit laboral i treballen des de l´associació per garantir el dret d´ús de la llengua pròpia en el món jurídic i judicial.
La xerrada es va iniciar amb el següent clip de la campanya “No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua”: http://youtu.be/W0McM98IT34 que amb pocs segons sintetitza d´una manera molt entenedora els hàbits lingüístics dels catalanoparlants quan s´adrecen al jutjat. Us oferim dos enllaços més de clips similars: http://youtu.be/gpXV_pJLmGo i http://youtu.be/h2GhtcwXlV4
Agustí Carles va exposar que la situació del català en l´àmbit de la justícia està malament. Mentre l´any 2005 les sentències redactades en català eren d´un 23% aproximadament, al 2010 ja només són d´un 14%. Fins el 2005 la Generalitat posava lingüistes de suport als jutjats i a partir d´aquest any va canviar d´estratègia ensenyant català als funcionaris, però no ha funcionat. Agustí Carles va explicar que un 80% dels treballadors de l´administració de justícia tenen el nivell “C” de català i que també tenim la llei a favor (Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, Constitució, Estatut i Llei de Política Lingüística), però tot i això falta aplicar-ho, és a dir, normalitzar el català a la justícia. Dins l´administració de justícia no s´utilitza el català tot i tenir el personal i els ordinadors preparats, però és el ciutadà el que té el dret d´ús del català i el ciutadà normalment no ho sap, doncs fins i tot creu que és una administració forana. Només un 4% dels escrits que entren als jutjats són en català i per això s´ha d´explicar a la ciutadania que tenen el dret de dirigir-s´hi en català i en prenguin consciència. Aquesta conscienciació és molt important, doncs cal lluitar a més a més amb d´altres factors com la inèrcia dels catalanoparlants de canviar habitualment de llengua davant un desconegut i de la inèrcia del jutjat de fer-ho tot en castellà. Cal reconèixer també el flac favor que fan alguns advocats que tenen por i que no ho tenen gens clar, aconsellant als seus clients que no utilitzin el català en el judici, la qual cosa és una disbarat, doncs el que ha de fer un advocat és informar als clients dels seus drets i al jutge li correspon respectar-los.
A banda de tot això Agustí Carles també va voler fer entendre que utilitzar la llengua catalana no significa ser necessàriament un independentista amb barretina, ni indica ideologia política, ja que la llengua serveix per comunicar-se i no per fer política, però en els darrers temps amb tot l´enrenou que hi hagut amb l´Estatut, la llengua i el PP el tema s´ha polititzat molt i pot portar erròniament a pensar-ho a totes les parts, tant a una persona que té que declarar i ho vol fer en català, com a un jutge que habitualment utilitza el castellà i que escolta una declaració d´un catalanoparlant. Si es posen intèrprets per persones que utilitzen altres llengües, posem per cas un xinès que no parla ni català ni castellà, també es pot posar perfectament si el jutge o alguna de les parts implicades en el judici no entén el català. A més a més és molt important entendre les dificultats d´algunes persones que tot i ser obligatori conèixer l´espanyol no l´utilitzen habitualment i els suposa una dificultat afegida, a banda que un matís d´una declaració pot ser molt important, d´aquí la importància de poder fer-ho en la llengua pròpia, la que un se sent més bé i millor s´hi expressa.
En el cas dels jutges que són de fora de Catalunya hi ha dues coses que tenen que aprendre quan arriben aquí, la llengua catalana i el dret català. En un jutjat al tractar-se d´un servei públic, el jutge accedeix a la plaça per oposició i per tant ja sap que li pot tocar a Galícia, el País Basc, o a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears. El jutge pels seus estudis ja sap quines són les especificitats que es pot trobar segons el destí que li toqui. Per tant un jutge a Catalunya no pot ignorar el català, ni tampoc el dret específic de Catalunya, doncs per desenvolupar la seva tasca necessita aquests coneixements. Tots els atestats del Mossos són redactats en català i el jutge ho necessita entendre per dictar sentència i aquest ha de respectar els drets dels ciutadans davant l´administració de justícia d´utilitzar lliurement el català o el castellà, oralment i per escrit, tal com preveu el vigent Estatut. És més, el jutge hauria d´informar també d´aquest dret quan es presta declaració en un judici. Almenys seria recomanable, doncs així s´evitaria forçar a la gent que vol expressar-se en català i que per l´empenta del jutge d´iniciar el judici en castellà, provoca que moltes persones s´expressin en aquesta llengua tot i les dificultats que tenen en fer-ho.
A la part final de la presentació vàrem veure la següent notícia de TV3 a la carta: http://www.tv3.cat/videos/3816270/Recula-lus-del-catala-a-la-justicia on es parla del retrocés de l´ús del català a la justícia el mateix dia que els Juristes per la Llengua celebren la jornada anual per la llengua catalana i ens recorden que l´Estatut refrendat pel Tribunal Constitucional avala que els ciutadans tenen el dret de poder utilitzar la llengua que vulguin.
En el torn d´intervencions es va preguntar pel perill d´ús del català en una declaració davant un jutge i Agustí Carles va respondre que la llengua emprada no pot influenciar el jutge i que el perill desapareixerà normalitzant la situació. Realment l´administració de justícia és un reducte on no ha arribat mai la normalització del català.
Podeu escoltar una entrevista del periodista Dani Grao de Ràdio Canet a Agustí Carles anant al minut 11 i fins al 29 del següent vincle de la ràdio a la carta de l´emissora local.
